L'himne profètic? ...de la Comunitat Autònoma de Madrid...

En ple debat sobiranista i en un moment de tensió política entre Catalunya i Espanya com no es recorda des dels anys 30 del segle XX, descobrim el que pot haver estat una profecia anunciada des dels inicis de la democràcia a Espanya i continguda a la lletra, si més no curiosa, de l'himne regional de Madrid. Com diem en català, n'hi ha per llogar-hi cadires...

Heus aquí l'himne de la Comunitat Autònoma de Madrid, desconegut per a molta gent, fins i tot per a molts madrilenys... i la veritat no m'estranya. La lletra (que transcric a sota) té tela marinera... Ja poden riure del nostre "Els Segadors", ja. No obstant, per haver estat feta a principi de la dècada dels 80 del segle passat, ara mateix té molta actualitat, gairebé m'atreveixo a dir que, al pas que anem, no acabi sent profètica... Res, per riure una estoneta i posar una mica d'humor a tot aquest debat tragicòmic entorn de la independència de Catalunya (tragicòmic no pel debat en si, que em sembla molt seriós, sinó per l'alçada intel·lectual i la talla política de la majoria dels seus ponents), amb tota simpatia per a la bona gent de Madrid que, lògicament, no va votar l'himne. :)))

El vídeo correspon a la interpretació cantada de l'himne per qui en va ser l'autor: el poeta i dramaturg castellà Agustín García Calvo:

LLETRA DE L'HIMNE DE MADRID

Yo estaba en el medio:

giraban las otras en corro,

y yo era el centro.

Ya el corro se rompe,

ya se hacen Estado los pueblos,

Y aquí de vacío girando

sola me quedo.

Cada cual quiere ser cada una:

no voy a ser menos:

¡Madrid, uno, libre, redondo,

autónomo, entero!

Mire el sujeto

las vueltas que da el mundo

para estarse quieto.

Yo tengo mi cuerpo:

un triángulo roto en el mapa

por ley o decreto

entre Ávila y Guadalajara,

Segovia y Toledo:

provincia de toda provincia,

flor del desierto.

Somosierra me guarda del Norte y

Guadarrama con Gredos;

Jarama y Henares al Tajo

se llevan el resto.

Y a costa de esto,

yo soy el Ente Autónomo último,

el puro y sincero.

¡Viva mi dueño!,

que, sólo por ser algo,

¡soy madrileño!

Y en medio del medio,

Capital de la esencia y potencia,

garajes, museos,

estadios, semáforos, bancos,

y vivan los muertos:

¡Madrid, Metrópoli, ideal

del Dios del Progreso!

Lo que pasa por ahí, todo pasa

en mí, y por eso

funcionarios en mí y proletarios

y números, almas y masas

caen por su peso;

y yo soy todos y nadie,

político ensueño.

Y ése es mi anhelo,

que por algo se dice:

De Madrid, al cielo.

Imprimir article