L'última verdulera...

No és la primera vegada que Pilar Rahola perd els papers en públic: el seu caràcter irascible, el seu afany de protagonisme i la seva incontinència verbal li juguen sovint males passades, però l’altre dia, a 8TV, els va perdre del tot i, amb els papers, va perdre també l’ocasió de reivindicar com calia l’escola catalana i la immersió lingüística. Va ser un acte de verduleria injustificable que a més d'un ens va fer sortir els colors.

L’altre dia, sense voler comprar ni enciam ni tomates, em vaig trobar amb una verdulera. Ni tan sols era al mercat, ni tan sols vaig haver de sortir de casa. Me la vaig trobar plantificada al Facebook, en una notícia de Nació Digital. No m’estic referint a una verdulera de les d’abans, aquelles donasses robustes, fermes, de pitram prominent, galtes vermelles i braços molsuts, de veu potent i enèrgica, sovint rovellada per incomptables cops d’aire mal curats, les quals recordo amb nostàlgia infantil: aquella cridòria impenitent, aquella gestualitat cofoia feta per captar l’atenció dels passejants o per disputar amb la veïna aquell client indecís... No, no parlo d’aquestes verduleres que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva, d’un ofici i una tradició pràcticament extingits. La verdulera de qui parlo no té parada al mercat sinó als platós de televisió i als programes de ràdio, no duu davantal sinó fulard de seda i ven una imatge de dona moderna, alliberada i cultivada que tant sap de naps com de cols i de tot n’és experta. Em refereixo a la periodista i tertuliana barcelonina Pilar Rahola.

La periodista, escriptora, politòloga i verdulera

televisiva Pilar Rahola / Foto: lainformación.com

M’he permès la llicència d’evocar les entranyables verduleres d’antany perquè aquesta va ser la imatge que em va venir al cap mentre contemplava estupefacte el numeret a l’espanyola de la també escriptora i conferenciant. Suposo que la meva expressió de sorpresa devia assemblar-se a la de Nacho Martín, el contertulià que va encendre els ànims de la impetuosa verdulera i que va aconseguir una victòria tan fàcil com immerescuda, servida en safata per qui va abandonar el plató deixant escampats coves i cistells.

L’incident no hauria tingut més importància que l’anècdota —almenys per a mi— si no fos pel tema que s’estava tractant al plató: la llengua i la immersió lingüística i, concretament, la tempesta desfermada pel diputat de C’s Carlos Carrizosa, qui acabava de relacionar el lema “Una escola, una llengua, un país” de la plataforma Somescola.cat amb el franquisme. Un tema tan important i delicat com aquest mereixia un debat seriós i no pas ser rebaixat a la categoria d’un Sálvame. I no val a dir que el debat era inassumible, com alguns (pocs) argüeixen per intentar justificar el comportament de Rahola. El punt de vista de Nacho Martín, si bé amagava trampa, censurant la forma però no el fons de les paraules de Carrizosa, no era en si mateix cap falta de respecte ni cap obscenitat que no es pogués debatre i, sobretot, rebatre amb arguments, ni molt menys era motiu per agafar el cistell i tocar el dos. Al contrari, la gran majoria que estem d’acord que aquesta mena de comparances són fal·laces i insidioses, hauríem esperat de Rahola o de qui fos una rèplica contundent però a la vegada serena i basada en raons. I si el fet l’indignava tant, no calia que es compliqués la vida: n’hi havia prou amb quatre paraules ben dites, com va fer el diputat Oriol Amorós (ERC) al Parlament replicant Carrizosa. Però no. Per comptes de transmetre una imatge de fermesa i dignitat, com havia fet Amorós, Rahola va exhibir la faç d’un catalanisme intolerant, crispat, tancat al diàleg i mancat d’arguments. Justament el que el catalanisme no és, no ha estat i no ha de ser. Esperem que d'astracanades com aquesta n'hi hagi poques en el futur en nom del catalanisme i de la llengua catalana. I pel que fa a Pilar Rahola, em permeto suggerir-li que la figura de les antigues verduleres li serveixi d'inspiració per a una de les seves novel·les, millor que no pas per erigir-se ella mateixa en una d'elles, en la darrera d'elles.

Imprimir article